| Frage   | Antworten   | |||
|---|---|---|---|---|
| Gat domèstic (Balears).  | moix  Un moix va escapar miolant des d’unoleander. | |||
| Crit del gat.  | miol  El gatet no parava de fer miols reclamant la seva mare. | |||
| Persona de molta experiència, que sap tots els trucs, que difícilment hom pot enganyar.  | gat vell  Sabia quan algú deia una mentida perquè era un gat vell i ningú el podia enganyar. | |||
| Haver-hi un motiu, un maneig, etc., ocult. Una expressió equivalent és «haver-hi gat en sac».  | haver-hi gat amagat  Com que només responia amb evasives, tots vam pensar que hi havia gat amagat. | |||
| Complicar innecessàriament les coses.  | cercar tres peus al gat  No cal buscar tres peus al gat: si no ha pogut venir és que deu tenir molta feina. | |||
| Escarmentat; dit per a referir-se a algú que ha pres ensenyament del que ha experimentat per no tornar a incórrer en falta, a arriscar-se, etc.  | gat escaldat  No voldrà presentar-se de nou per ser president; és gat escaldat. | |||
| Ser molt magre. Hi ha moltes expressions equivalents, com ara «estar prim com una orella de gat», «sec com un gaig», «no tenir més que la pell i l’os», «ser un secall», etc.  | semblar un gat escorxat  La Joana vinga fer règim, i ara sembla un gat escorxat! | |||
| Expressió emprada per a referir-se a algú que, per la seva bona sort o fortalesa, ha salvat la vida, o hom creu que la salvarà, en circumstàncies extremament perilloses.  | tenir set vides, com els gats  Com que va sobreviure a diversos naufragis, tothom li deia que tenia set vides, com els gats. | |||
| Joc d’infants en què els jugadors es posen fent rodona, agafats de les mans i amb elsbraços estesos, tret del «gat» i la «rata», que s’encalcen passant per sota els braços delsaltres.  | el gat i la rata  En Pujol i en Maragall sembla que juguin al gat i la rata. | |||
| Persona que sap dissimular les seves intencions afectant aires de quieta, d’innocent, etc. També se’n pot dir «gata moixa».  | gata maula  No t’ho dirà clarament perquè és un gata maula, però t’anirà criticant d’amagat. | |||
| Fer que la roba abrigui bé algú, especialment en el llit.  | acotxar  Acotxeu-lo bé, que no es refredi. | |||
| Colgar, ajeure en el llit o jaç.  | acotxar   Del francès acoucher («ficar-se en el llit»). Avui m’acotxaré tard. | |||
| Fama, reputació.  | anomenada  Va presentar el seu llibre un dramaturg de molta anomenada. | |||
| Anar més enllà d’un límit.  | ultrapassar  Ha ultrapassat el primer la línia d’arribada. | |||
| Estar per sobre d’algú o d’alguna cosa en quantitat, qualitat, etc., sobrepujar.  | ultrapassar  Ultrapassava els seus companys en els coneixements científics. | |||
| No estar gens informat tocant a una qüestió, ignorar notícies conegudes de tothom, etc.  | estar als llimbs   Del llatí limbus, ‘orla, voraviu’, d’on ‘lloc apartat a l’altre món’. La Natàlia sempre està als llimbs i és la darrera a assabentar-se de les coses que passen al poble. | |||